15/09/14

Cabu Frasca: una die istòrica pro sa Sardigna e finas pro sa limba sarda

Fotografia de Giuseppe Coròngiu
Su 13 de cabudanni, in Cabu Frasca, b'at istadu una manifestatzione chi at a abarrare in sos Annales de s'istòria sarda: 5.000 persones de onni ischieramentu polìticu (indipendentistas, de sinistra, de Unidos, de su PD, de su Movimentu Cinquestelle... e finas gente sena èssere ischierada cun nemos) si sunt atopadas pro nàrrere chi nono a sas bases militares in Sardigna, paris cun sìndigos, cussigeris regionales, parlamentares e europarlamentares.
Una die istòrica, duncas, chi manifestat cantu sa gente est istraca de èssere sugeta a una tzerachia militare chi andat a in antis dae 60 annos.
Sa Sardigna est sa terra prus militarizada de Europa: semus in gherra finas in tempus de paghe, ca onni die su territòriu sardu retzit mìssiles de mare e de terra, bombardamentos e isperimentatziones de armas de onni genia.
Pro more de su segretu militare a nois non nos narant nudda, e però a pustis de tempus benimus a ischire chi inoghe nch'ant isparadu armas de uràniu impoveridu, materiales radioativos, armas chìmicas, nano-prùeres chi in totu custos annos nch'ant ghetadu in sa chea òmines, fèminas e pitzinnos cun maladias comente sa leutzemia, sos sarcomas e totu sos tumores tìpicos de sos logos in ue b'impreant  sustàntzias chi mancu sa Sanidade connoschet.
Sa manifestatzione de gianteris cheriat nàrrere "BASTAT!" a totu custu, ca sos sardos sunt istracos de èssere contados comente "càvias" in isperimentatziones angenas.
Est istada sa prima ocasione in s'istòria pro cumprèndere a beru ite cherimus pro su benidore de sa terra nostra.
Fiat presente finas su Coordinamentu pro su Sardu Ufitziale. E cherimus pònnere in evidèntzia chi sa limba sarda in cussa manifestatzione bi fiat e si bidiat: bi fiat in sos cartellos, bi fiat in sos interventos pùblicos, bi fiat in sos arresonos de sa gente comune. Calicunu at naradu chi est istada "s'assemblea prus manna de sardo-faeddantes de s'istòria".
A nois nos praghet de pensare chi s'essida a campu de sa limba sarda in un'atopu istòricu che cussu siat su primu passu in unu caminu de cussèntzia linguìstica e personale de sa gente de su pòpulu sardu. 
Leghe s'anàlisi de Giuseppe Coròngiu, de Vito Biolchini e de Anthony Muroni
Abbàida su vìdeu de sa die

Nessun commento:

Posta un commento

Nota. Solo i membri di questo blog possono postare un commento.