17/11/17

Sotziedade pro sa limba sarda - Propostas pro sa Cunferèntzia regionale

Foto: http://www.linkoristano.it/
Sa Sotziedade pro sa limba sarda at presentadu unu manifestu de una bintina de puntos pro pònnere in evidèntzia sa netzessidade de una lege chi diat a sa limba sarda sa matessi dignidade de sa limba italiana.
In una cunferèntzia fata sas dies passadas sos dirigentes de sa Sotziedade (Diegu Corràine presidente, Antoni Nàtziu Garau vitze-presidente, Lisandru Beccu segretàriu) ant illustradu sos puntos de presentare in sa Cunferèntzia de sa limba sarda chi s'at a fàghere in Nùgoro su 25 de santandria 2017. Sos printzipales sunt:
- Ufitzializatzione de sa LSC
- Libertade de impreu de sas variedades locales
- Curricolaridade de su sardu in iscola, cun professores de ruolu
- Istitutzione de unu cursu de làurea de limba sarda
- Limba sarda comente matèria (a su nessi 20 oras) in onni Cursu de Làurea in Sardigna
- Iscola de formatzione de mastros e professores de sardu
- Ràdiu e TV regionales
- Presèntzia normale de su sardu in totu sos àmbitos pùblicos amministrativos.
Pro nd'ischire de prus podides lèghere s'artìculu de Linkoristano.

06/11/17

Cursos de formatzione annu 2017

S'Ufìtziu Limba Sarda est ativende in Bosa e in Iscanu sas atividades de formatzione pro su 2017 (finantziadas dae sa L. 482/1999 annualidade 2013).
Bi podent partetzipare dipendentes comunales, amministradores e uditores esternos dae totu sos Comunes chi ant aderidu a su progetu.
Sas letziones ant a comintzare mèrcuris 15/11/2017 in Bosa (h 15,30-17,30 in sa biblioteca comunale) e lunis 20/11/2017 in Iscanu (h 15,30-17,30 in s'àula de su Cussìgiu)
Pro partetzipare non si pagat nudda e non b'at bisòngiu de iscritzione preventiva.
Sa prima letzione at a èssere propedèutica pro chie no at mai partetzipadu a perunu cursu. Dae sa segunda s'at a faeddare de istandard gràficu e de comente l'impreare, cun laboratòrios pràticos.
Iscàrriga sa locandina de Bosa
Iscàrriga sa locandina de Iscanu

25/10/17

Super TV - Programma in sardu cun Antoni Nàtziu Garau

Super TV, emitente televisiva chi trasmitit in provìntzia de Aristanis, at aviadu dae pagas dies su programma Faeddamus sardu - Ainas e fainas. Dae su connotu a sa modernidade.
Su programma, nàschidu cun su contributu de sa Lege regionale 22/1998, est a incuru de Antonello Carboni, Antoni Nàtziu Garau e Daniele Rosano e tratat de atividades de sa traditzione, bidende·las cun sos ogros de sa modernidade.
Su condutore est Antoni Nàtziu Garau, chi in onni puntada intervistat espertos de unu setore produtivu, faeddende cun issos de potentzialidades, dificultades e isetos cullegados a sa matèria.
Argumentu de sa prima puntada est s'arte de fàghere binu, arte antiga cullegada in manera forte cun sa vida de sos òmines sardos.
Garau intervistat a tres espertos de sa matèria: Davide Orro (agrònomu, titulare de un'azienda agrìcula), Frantziscu Mura (sìndigu de Nughedu, espertu in matèria de bìngias e de binu), Enrico Marceddu (professore de sièntzias agràrias, co-autore de su libru Vernaccia. L'oro della valle del Tirso).
Sa trasmissione Faeddamus sardu at a durare 12 chidas e la podides abbaidare in Super TV onni lunis a sas 9 de sero (h 21).
Chie cheret bìdere sa prima puntada si podet cullegare a inoghe.


16/10/17

Tribalingual - Pro chi non brùsient sas bibliotecas

"Cando in Africa morit unu betzu, est comente chi brùsiet una biblioteca" naraiat su filòsofu e antropòlogu africanu Amadou Hampâté Bâ. Ca difatis, in sas limbas minoritàrias, onni betzu chi morit si nche leat a sa losa una miniera de paràulas, de ditzos, de modos de nàrrere chi forsis non s'ant a agatare prus.
Pro evitare custu Inky Gibbens, una pitzoca nàschida in Mongòlia e crèschida in Inghilterra, at fundadu Tribalingual, un'idea noa chi permitit de imparare sas limbas chi sunt arrischende de isparire.
Ca sas limbas in perìgulu de isparire, in su mundu, sunt prus de 2.000 e in mesu de custas b'est finas su sardu, chi at pèrdidu dae tempus meda sa trasmissione generatzionale (a sos pitzinnos non bi lis imparat prus niunu).
E su dannu est mannu meda, ca cando morit una limba morit una cultura e una manera de abbaidare su mundu: mai bos est capitadu de pensare chi una persone cando faeddat in sardu est diversa dae cando faeddat in italianu? Est ca onni limba veìculat sentimentos, valores, immàgines diversas dae un'àtera e nos permitit de abbaidare su mundu dae tantas prospetivas diferentes.
Intrende a su situ de Tribalingual podides imparare s'Abc de deghe limbas: ainu (Giappone); mòngolu; aromanian (Balcanos); quechua (Sud Amèrica); gangte e tulu (India); grecànicu (Calàbria); sakha (Rùssia); torwali (Pakistan); yoruba (Nigeria).
Isperamus chi no istentent a fàghere un'aplicatzione finas pro imparare su sardu. O mègius: isperamus chi sos Sardos torrent a si l'imparare pari-pari, sa limba issoro, comente ant semper fatu finas a 50 annos como.
Pro nd'ischire de prus:
Artìculu de su Corriere della Sera (agatades finas sa bortadura in sardu fata dae Sarvadore Serra)

11/10/17

Grammàtica e glossàriu de iscarrigare

Non totus ischint chi in sos annos colados sa Regione Sardigna aiat publicadu in Rete una sèrie de documentos ùtiles meda pro chie iscriet in sardu, màssimu pro sos chi traballant in s'Amministratzione pùblica.
Essende chi no est fàtzile a los agatare in su situ de Sardegna Cultura, amus pensadu chi podet èssere ùtile a pònnere sos link inoghe a manera chi chie cheret si los potzat iscarrigare pro los tènnere comente trastes de consultatzione.
Sos testos chi podides iscarrigare (in Pdf) sunt:
Sa Limba Sarda Comuna (normas de riferimentu pro sa limba sarda iscrita). Custas normas tenent caràtere isperimentale e fiant destinadas ab origine a sos documentos in essida dae s'Amministratzione regionale, ma sunt ùtiles meda pro chie totu cheret iscrìere sighende una norma coerente.
Unos cantos liniamentos grammaticales comunes de sa limba sarda: proponet, in curtzu e in manera sintètica, una sèrie de normas grammaticales de su sardu (pronùmenes, prepositziones, avèrbios, verbos, etc.).
Glossàriu giurìdicu-amministrativu: ùtile meda pro chie devet bortare in sardu documentos amministrativos e tenet bisòngiu de una "ghia" ('guida') chi l'agiudet a agatare sa paràula tècnica prus adata.

09/10/17

"Cantade bois chi ballamus nois" - Cuncursu de poesia sarda in Casteddu

S'Assòtziu culturale Terra Mea, pro festare sos 20 annos de atividade, organizat cun s'agiudu de s'ERSU su primu cuncursu de poesia in limba sarda intituladu "Cantade bois chi ballamus nois".
Su tìtulu de su cuncursu e su tema seberadu (su ballu sardu) ammentant sas duas "ànimas" de s'assòtziu, formadu dae unu coro polifònicu e dae unu grupu de ballu sardu.
Nàschidu in su 1997 in Casteddu pro more de unu grupu de universitàrios bènnidos dae totu sa Sardigna, s'assòtziu Terra Mea sighit a èssere unu grupu chi òspitat giòvanos de onni bidda de Sardigna, cun unu nùmeru mannu de sòtzios chi andant e benint sighende sos impignos de istùdiu e de traballu.
Chie est interessadu a partetzipare a su cuncursu de poesia devet mandare su cumponimentu intro de su 6 de santandria (06/11/2017) cun posta ordinària o cun posta eletrònica.
Su bandu de cuncursu si podet iscarrigare dae inoghe.
Pro connòschere mègius s'assòtziu bos podides cullegare a su situ www.associazioneterramea.it/ o a sa pàgina Facebook de su grupu.

03/10/17

Est torra online su ditzionàriu de Mario Puddu

Fotografia: http://www.patatu.it/
Est torra disponìbile online su ditzionàriu de Mario Puddu, in versione agiornada e cun sa bortadura de 22.000 lemmas in chimbe limbas europeas (frantzesu, inglesu, ispagnolu, italianu e tedescu).
S'òpera contat in totu prus de 111.000 lemmas e prus de 12.000 maneras de nàrrere e ditzos.
Unu traballu importante, duncas, chi tenet su mèritu mannu de èssere iscritu totu in sardu (definitzione de sos lemmas, ispiegatziones lessicogràficas, informatziones entziclopèdicas).
Su ditzionàriu est disponìbile in versione online, a pustis de tantu tempus, pro more de s'Editore Condaghes chi at postu s'òpera in Internet a ispesas suas.
Pro bos cullegare podides incarcare inoghe o in su cullegamentu chi amus postu in custu blog a manu dereta, in suta de su vocabulàriu de Casu.
Pro connòschere mègius s'òpera de Puddu podides lèghere sa presentatzione fata dae Giulio Paulis e sa retzensione de Cristòforo Puddu.