12/01/18

"Resto al Sud" - Finantziamentos pro atividades imprenditoriales de sos giòvanos

Dae su 15 de ghennàrgiu 2018 a mesudie (h 12,00) s'ant a pòdere presentare sas domandas pro su progetu "Resto al Sud", promòvidu dae su ministru pro Coesione territoriale e Mesudie Claudio De Vincenti.
"Resto al Sud" cheret agiudare sa nàschida de atividades imprenditoriales noas pro giòvanos chi tenent prus pagu de 36 annos e chi sunt residentes in Abruzzo, Basilicada, Calàbria, Campània, Molise, Puglia, Sardigna e Sitzìlia. Chie presentat su progetu non devet tènnere traballu a tempus indeterminadu, non devet èssere titulare de àtera impresa ativa, non devet àere tentu àteros agiudos in sos ùrtimos tres annos. Sa domanda si podet presentare a sa sola (dita individuale) o in grupu (sotziedade o cooperativa).
«Cun su progetu "Resto al Sud" amus a dare a sos imprendidores noos un'agiudu chi podet finantziare finas a su 100% de s'investimentu propostu» at naradu Domenico Arcuri, delegadu de Invitàlia, sotziedade chi gestit su progetu.
Si podent aviare atividades in totu sos setores, francu sas lìberas professiones e su cummèrtziu. Chie faghet sa domanda a sa sola podet retzire finas a 50.000 èuros, chie la faghet in grupu finas a 200.000. Sas ispesas de consulèntzia e assistèntzia non sunt prevìdidas, las at a fàghere gratuitamente Invitàlia pro mesu de entes acreditados.
Sa domanda si presentat online in su situ de Invitàlia dae su 15 de ghennàrgiu, non b'at iscadèntzia nen graduatòria e sas domandas las valutant in òrdine cronològicu finas a finire su dinari.
Pro nd'ischire de prus:

15/12/17

Cantende a tenore: sa mùsica chi incantat su mundu

"In sos annos colados, sa mùsica a nois nos l'at batida s'Amèrica. Oe s'est realizende un'eventu epocale, ca sa mùsica nostra at brincadu su mare e at incantadu a sos Americanos". L’aiat naradu s’etnomusicòlogu Bustianu Pilosu presentende su Tenore de Aterue, tenore americanu chi si fiat esibidu in Crabas paris cun Sas Bator Colonnas de Iscanu in su mese de maju de su 2013.
Aiat fatu ispantu a totus chi custos bator americanos (Douglas Paisley, Gideon Crevoshay, Avery Book e Carl Linich), incantados dae cussa melodia chi lis pariat “unu mare de boghes sena comintzu nen fine”, a pustis de l’àere istudiada pro bator annos esserent formadu unu tenore e esserent bènnidos a connòschere sa pàtria de custu càntigu millenàriu.
In custas dies est girende in Internet unu vìdeu de bator giaponesos chi, a bonete in conca, sunt cantende a tenore issos puru. Su mastru si narat Kotaro William Tokuhisa, cantante e istudiosu de melodias ètnicas de totu su mundu.
In Internet b’at finas àteros vìdeos. In unu bi cantat finas una fèmina sonende a chiterra.
De badas no est si s'UNESCO in su 2005 at inseridu su cantu a tenore (o cuncordu/cuntratu/cussertu) in sos patrimònios immateriales de s’umanidade!

17/11/17

Sotziedade pro sa limba sarda - Propostas pro sa Cunferèntzia regionale

Foto: http://www.linkoristano.it/
Sa Sotziedade pro sa limba sarda at presentadu unu manifestu de una bintina de puntos pro pònnere in evidèntzia sa netzessidade de una lege chi diat a sa limba sarda sa matessi dignidade de sa limba italiana.
In una cunferèntzia fata sas dies passadas sos dirigentes de sa Sotziedade (Diegu Corràine presidente, Antoni Nàtziu Garau vitze-presidente, Lisandru Beccu segretàriu) ant illustradu sos puntos de presentare in sa Cunferèntzia de sa limba sarda chi s'at a fàghere in Nùgoro su 25 de santandria 2017. Sos printzipales sunt:
- Ufitzializatzione de sa LSC
- Libertade de impreu de sas variedades locales
- Curricolaridade de su sardu in iscola, cun professores de ruolu
- Istitutzione de unu cursu de làurea de limba sarda
- Limba sarda comente matèria (a su nessi 20 oras) in onni Cursu de Làurea in Sardigna
- Iscola de formatzione de mastros e professores de sardu
- Ràdiu e TV regionales
- Presèntzia normale de su sardu in totu sos àmbitos pùblicos amministrativos.
Pro nd'ischire de prus podides lèghere s'artìculu de Linkoristano.

06/11/17

Cursos de formatzione annu 2017

S'Ufìtziu Limba Sarda est ativende in Bosa e in Iscanu sas atividades de formatzione pro su 2017 (finantziadas dae sa L. 482/1999 annualidade 2013).
Bi podent partetzipare dipendentes comunales, amministradores e uditores esternos dae totu sos Comunes chi ant aderidu a su progetu.
Sas letziones ant a comintzare mèrcuris 15/11/2017 in Bosa (h 15,30-17,30 in sa biblioteca comunale) e lunis 20/11/2017 in Iscanu (h 15,30-17,30 in s'àula de su Cussìgiu)
Pro partetzipare non si pagat nudda e non b'at bisòngiu de iscritzione preventiva.
Sa prima letzione at a èssere propedèutica pro chie no at mai partetzipadu a perunu cursu. Dae sa segunda s'at a faeddare de istandard gràficu e de comente l'impreare, cun laboratòrios pràticos.
Iscàrriga sa locandina de Bosa
Iscàrriga sa locandina de Iscanu

25/10/17

Super TV - Programma in sardu cun Antoni Nàtziu Garau

Super TV, emitente televisiva chi trasmitit in provìntzia de Aristanis, at aviadu dae pagas dies su programma Faeddamus sardu - Ainas e fainas. Dae su connotu a sa modernidade.
Su programma, nàschidu cun su contributu de sa Lege regionale 22/1998, est a incuru de Antonello Carboni, Antoni Nàtziu Garau e Daniele Rosano e tratat de atividades de sa traditzione, bidende·las cun sos ogros de sa modernidade.
Su condutore est Antoni Nàtziu Garau, chi in onni puntada intervistat espertos de unu setore produtivu, faeddende cun issos de potentzialidades, dificultades e isetos cullegados a sa matèria.
Argumentu de sa prima puntada est s'arte de fàghere binu, arte antiga cullegada in manera forte cun sa vida de sos òmines sardos.
Garau intervistat a tres espertos de sa matèria: Davide Orro (agrònomu, titulare de un'azienda agrìcula), Frantziscu Mura (sìndigu de Nughedu, espertu in matèria de bìngias e de binu), Enrico Marceddu (professore de sièntzias agràrias, co-autore de su libru Vernaccia. L'oro della valle del Tirso).
Sa trasmissione Faeddamus sardu at a durare 12 chidas e la podides abbaidare in Super TV onni lunis a sas 9 de sero (h 21).
Chie cheret bìdere sa prima puntada si podet cullegare a inoghe.


16/10/17

Tribalingual - Pro chi non brùsient sas bibliotecas

"Cando in Africa morit unu betzu, est comente chi brùsiet una biblioteca" naraiat su filòsofu e antropòlogu africanu Amadou Hampâté Bâ. Ca difatis, in sas limbas minoritàrias, onni betzu chi morit si nche leat a sa losa una miniera de paràulas, de ditzos, de modos de nàrrere chi forsis non s'ant a agatare prus.
Pro evitare custu Inky Gibbens, una pitzoca nàschida in Mongòlia e crèschida in Inghilterra, at fundadu Tribalingual, un'idea noa chi permitit de imparare sas limbas chi sunt arrischende de isparire.
Ca sas limbas in perìgulu de isparire, in su mundu, sunt prus de 2.000 e in mesu de custas b'est finas su sardu, chi at pèrdidu dae tempus meda sa trasmissione generatzionale (a sos pitzinnos non bi lis imparat prus niunu).
E su dannu est mannu meda, ca cando morit una limba morit una cultura e una manera de abbaidare su mundu: mai bos est capitadu de pensare chi una persone cando faeddat in sardu est diversa dae cando faeddat in italianu? Est ca onni limba veìculat sentimentos, valores, immàgines diversas dae un'àtera e nos permitit de abbaidare su mundu dae tantas prospetivas diferentes.
Intrende a su situ de Tribalingual podides imparare s'Abc de deghe limbas: ainu (Giappone); mòngolu; aromanian (Balcanos); quechua (Sud Amèrica); gangte e tulu (India); grecànicu (Calàbria); sakha (Rùssia); torwali (Pakistan); yoruba (Nigeria).
Isperamus chi no istentent a fàghere un'aplicatzione finas pro imparare su sardu. O mègius: isperamus chi sos Sardos torrent a si l'imparare pari-pari, sa limba issoro, comente ant semper fatu finas a 50 annos como.
Pro nd'ischire de prus:
Artìculu de su Corriere della Sera (agatades finas sa bortadura in sardu fata dae Sarvadore Serra)

11/10/17

Grammàtica e glossàriu de iscarrigare

Non totus ischint chi in sos annos colados sa Regione Sardigna aiat publicadu in Rete una sèrie de documentos ùtiles meda pro chie iscriet in sardu, màssimu pro sos chi traballant in s'Amministratzione pùblica.
Essende chi no est fàtzile a los agatare in su situ de Sardegna Cultura, amus pensadu chi podet èssere ùtile a pònnere sos link inoghe a manera chi chie cheret si los potzat iscarrigare pro los tènnere comente trastes de consultatzione.
Sos testos chi podides iscarrigare (in Pdf) sunt:
Sa Limba Sarda Comuna (normas de riferimentu pro sa limba sarda iscrita). Custas normas tenent caràtere isperimentale e fiant destinadas ab origine a sos documentos in essida dae s'Amministratzione regionale, ma sunt ùtiles meda pro chie totu cheret iscrìere sighende una norma coerente.
Unos cantos liniamentos grammaticales comunes de sa limba sarda: proponet, in curtzu e in manera sintètica, una sèrie de normas grammaticales de su sardu (pronùmenes, prepositziones, avèrbios, verbos, etc.).
Glossàriu giurìdicu-amministrativu: ùtile meda pro chie devet bortare in sardu documentos amministrativos e tenet bisòngiu de una "ghia" ('guida') chi l'agiudet a agatare sa paràula tècnica prus adata.